El grup Gossos, format per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Roger Farré i Oriol Farré, neix l’estiu de l’any 1993. La casualitat -o potser el destí- fa que quatre joves músics i manresans coincideixin i comencin a tocar sense cap altra pretensió que passar-ho bé. Són quatre veus, tres guitarres i un baix, i aquesta circumstància fa que des d’un principi el seu so sigui totalment acústic.
D’aquelles hores tocant i rient neixen les primeres cançons, i també les ganes de començar a actuar. La seva ciutat, Manresa, és el seu primer escenari però són els concerts improvisats al carrer els que els permeten el primer contacte amb el públic, que de seguida s’adona que són davant d’un grup diferent.
A finals de 1993 i principis de 1994, el grup es presenta a dos concursos i en tots dos obté premis. El premi del segon concurs -la Primera Mostra de Pop-rock per a joves- els permet enregistrar el primer disc, que s’anomena com ells: Gossos. El productor serà en Carles Cases, genial compositor manresà i bon amic del grup.
L’any 1995 el primer treball del grup ja ha venut més de 6.000 còpies i ells ja s’han passejat arreu de Catalunya en una primera gira d’estiu, fent de teloners de grups com Lax’n’Busto, Elèctrica Dharma o Presuntos Implicados. El públic és entusiasta amb ells, i la confiança del grup creix.
L’any 1996 Gossos treu el seu segon disc: En privat. Produeix el disc Nando González, conegut guitarrista que també ha treballat amb Amistades Peligrosas, Hevia o Eros Ramazzotti. El grup, mentrestant, prepara una gira de teatres que comença a Manresa i acaba, després de tocar en diverses poblacions catalanes, a Barcelona. L’espectacle s’anomena “El carrer dels Gossos” i té un gran èxit. La connexió entre el grup i el públic creix encara més a l’estiu, en els directes que els porten per tot Catalunya. Aquest mateix any actuen com a teloners de James Brown i tanquen la gira amb més de setanta actuacions.
L’any 1997 comença amb una segona etapa de concerts a teatres i amb la preparació de la nova gira. Aquell any Gossos ja compta amb la seva pròpia infraestructura tècnica, comparteix escenari amb la majoria de grups catalans i també amb algun de fora. A mig estiu, el grup comença la preproducció del seu tercer treball. L’encarregat de produir-lo és Suso Saiz, un músic admirat pel grup que els porta a gravar i mesclar el disc a Madrid. Això fa que entrin en contacte amb gent de fora de Catalunya. Aquest serà, en el futur, un dels aspectes que el grup més voldrà treballar: connectar amb gent nova per aprendre constantment.
L’any 1998 apareix aquest tercer disc. Un disc que té com a títol un Mandala format per ells, tot un símbol d’allò que és i significa Gossos. D’aquest treball, se’n venen unes 40.000 còpies. En aquesta gira ja són “cap de cartell” i els concerts es conceben com un gran espectacle de música i llum. La gira es tanca amb més de trenta-cinc actuacions. A mitjans d’aquell estiu, entre concert i concert, el grup comença pensar ja en el quart treball i decideix que serà un directe.
El disc Directament es grava el mes de setembre de 1998 al Teatre Conservatori de Manresa. És un disc que recull versions dels seus temes, algun tema inèdit i també versions en castellà i anglès que Gossos ja tenia en el seu repertori en directe. El grup vol fer d’aquest disc una festa per reunir tots els amics que ha fet durant aquests anys: alguns més coneguts, d’altres no tant, però que tenen en comú haver estat sempre al seu costat.
L’any 1999 és un any de replantejaments. El grup ja fa anys que toca arreu de Catalunya i té ganes de portar la seva música encara més lluny. Comencen a concebre la música com alguna cosa més àmplia, com un llenguatge universal i global, i és d’aquestes reflexions que neix el que serà el seu primer disc en castellà, De Viaje.
A finals d’aquell mateix any el grup es trasllada a Madrid a gravar el disc, que serà el seu cinquè treball. El títol del disc neix de les sensacions viscudes aquells mesos: un viatge exterior, d’obertura a noves terres, així com també un viatge interior, a la recerca de noves emocions i maneres de transmetre-les. Suso Saiz torna a conduir-los, continuant la línia creativa que havia començat amb el disc Mandala.
El disc De Viaje és un disc de sonoritat volgudament ambigua, en què Gossos i Suso Saiz volen anar més enllà del so acústic, explorant i traslladant-se a altres espais sonors. Són dotze cançons plenes de reflexions a les portes d’un nou mil·lenni, i els dubtes i les pors que ens transmet (“Yo no tengo la solución para que las cosas vayan mejor, no podría acompañarte, no tengo ni corazón”.) D’altra banda, però, les lletres també aporten optimisme, ens parlen de la necessitat de somiar i de confiar en la imaginació, de mirar cap endavant (“aún es tiempo de oír el silencio, de cerrar los ojos y dejarse llevar”.).
Gossos és conscient d’haver fet, amb De Viaje, un dels seus millors discs. La recerca d’aquest nou so -molt més ric- i una maduresa en les lletres, fan que sentin que aquest cinquè treball és, més enllà d’un disc, una experiència vital, única i irrepetible.
Després d’una quarantena de concerts per tot Espanya presentant De Viaje, l’any 2001 el grup es prepara per treure el sisè disc, que es titularà Cares. El disc es gravarà a casa, a Transtudio, l’estudi que Gossos ha anat preparant al llarg dels anys. És el seu segon i últim treball amb Drac (Virgin) i es planteja com un retorn al públic que sempre els ha acompanyat. Si bé De Viaje era un disc introspectiu, Cares pretén ser molt més extrovertit i amable. El seu nom reflecteix el seu caràcter, el d’un disc fet de cançons diferents entre elles, fresques i variades. És en aquest treball que Gossos comença el camí cap un so més elèctric i no tant purista com en els anteriors. Alguna guitarra elèctrica, alguna programació, anticipen el canvi que és a punt de viure el grup. Cal destacar-hi la col·laboració de Javier Álvarez.
L’any 2002 Gossos fa un pas endavant en la seva carrera. Incorporen un cinquè membre, el bateria Santi Serratosa. A més, Gossos fa el pas definitiu cap al so elèctric, més contundent que l’acústic dels inicis. D’aquests nous cinc Gossos neix aquest treball, El Jardí del temps. Uns Gossos diferents que, com sempre, no deixen d’inventar, buscar, aprendre. De viure. En aquest punt tornen altre cop a una discogràfica catalana, Música Global, amb la qual enceten un nou camí.
Aquest disc torna a donar confiança a la banda per plantejar nous horitzons en un panorama, el català, que no deixa de transformar-se. Lluny queda ja aquell rock català, aquell fenomen de masses i de reivindicacions d’un públic que necessitava expressar-se en la seva llengua. Ara és el moment de mirar cap a nous espais i Gossos emprèn un camí que segurament ja no té retorn. Així, El Jardí del temps és el primer pas en aquesta nova recerca, un disc que serveix per formar la nova banda i reprendre el viatge. Moltes són les aventures viscudes i amics coneguts pel camí. Un dels personatges remarcables és Jorge Drexler, amb qui comparteixen escenari cantant junts “Club Tonight”, una de les cançons destacades d’aquest disc.
Els dies 28 i 29 de juny del 2003 el grup vol deixar petjada d’aquest moment viscut i celebren dos concerts consecutius a la sala l’Espai de Barcelona. Aquest concert quedarà inmortalitzat en el seu primer CD-DVD, Gossos a l’Espai.
L’any 2004 Gossos ja té nou material a punt i l’experiència que els mancava en aquest nou format: estan a punt per treure un altre treball en aquesta nova línia més rockera i contundent. La primavera del 2005 arriba el disc 8.
El vuit és un número que té en ell mateix una clau que identifica el disc. En primer lloc ens parla del vuitè treball de la banda, fet que denota una experiència. D’altra banda, ens parla d’una realitat que dona voltes a si mateixa, creuant-se per un únic punt. Així és el 8. Gossos van i venen, però sempre els uneix una forma de treball, en equip.
Aquest disc és una exploració en forma de noves cançons cap a una essència més rockera, però torna a connectar amb els Gossos dels inicis, per la frescor i el domini de melodies al més pur estil del grup. Altre cop han agafat el compromís de la producció, però aquesta vegada amb un pas de gegant. Gravat a Transtudio (Manresa) pel mateix grup i mesclat a Q-Studios (Madrid) per Guillermo Quero, enginyer en els últims cinc discs de la banda. És un disc gravat a l’hivern, però la gran majoria de les composicions han estat escrites a l’ombra del bon temps. Catorze cançons plenes d’energia que exploren temes tant humans i quotidians com la vida mateixa. El vuitè treball d’una banda que encara té moltes coses a dir.
Durant aquest període són moltes les experiències que acumularà el grup. Una gira d’estiu pels principals escenaris catalans i una gira d’hivern anomenada “De tu a tu” i plantejada per retornar als espais petits, espais en què la comunicació de curta distància esdevé una de les millors eines del grup. Participaran a la pel·lícula Rock&Cat i a la campanya de la Marató de TV3, fent-ne la sintonia amb la cançó “Tens un amic”; a la campanya del Banc de sang, composant la cançó “Amb la teva sang”, i esdevindran el grup més radiat a Catalunya amb la cançó “No és nou”, amb la col·laboració de la bagenca Beth. En aquest temps també incorporaran remescles de les seves cançons com a eina promocional per arribar a altres públics, amb l’afany de renovar i modernitzar la seva proposta.
El 2007 és l’any d’Oxigen. El novè disc de la banda, un nou disc facturat tot ell a casa (gravat a Transtudio i mesclat per Guillermo Quero a Kay Studis), veu la llum el dia 5 de març. El disc és un nou pas endavant en la carrera d’un grup que ara ja duu catorze anys a dalt dels escenaris i treballant per seduir el públic del segle XXI amb noves propostes. És un disc amb vocació internacional, sorgit d’una mirada local, la de la seva Manresa. Oxigen condueix el grup cap a nous horitzons. Es parla del disc més complert, un disc que arriba a moltes persones diferents. El treball és aclamat per la crítica i obté premis com el millor disc de l’any pels lectors de la revista “Enderrock”. És un disc amb quinze talls: tretze cançons noves, la remescla exitosa de “No és nou” i la composició “Turquesa”, una nova peça que el grup fa juntament amb Cris Juanico a la pel·lícula “Rock&Cat”
Possiblement és el disc que va situa Gossos, de nou, com a referent en l’escena catalana i que consolida la seva segona etapa, ara amb en Santi Serratosa.
Segurament també és el disc amb més hits, que encara avui ocupen llocs destacats en llistes com Spotify. La cançó “Nit trista de Patum”, que narra l’assassinat del jove berguedà Josep Maria Isanta durant les festes de la Patum del 2006, té un gran ressò. “Oxigen” com a primer single refresca el so del grup a les emissores musicals i “Corren”, cas singular, passa a ser una cançó popular.
L’efecte Corren: la cançó que el cantant Dani Macaco interpreta amb el grup es desperta molt fort l’estiu del 2007 com a tercer single del grup. El disc va penetrant amb les diferents cançons i les seves singularitats. Els astres s’alineen per fer de “Corren” una cançó que s’escolta arreu, també fora de les fronteres catalanes. Així, a poc a poc, aquest reggae amb el segell de Gossos es va converteix en un himne popular. Fins i tot se’n fan versions i apareix en programes de televisió com “No me la puc treure del cap”.
Tots aquests successos aplanen el camí per celebrar per la porta gran els 15 anys del grup.
Auditori 15 anys. El 4 d’abril del 2008, Gossos celebra el seu quinzè aniversari a la Sala 1 Pau Casals de l’Auditori de Barcelona amb les entrades exhaurides. És l’hora de celebrar i de donar les gràcies a tota la seva afició pels bons moments viscuts. Aprofiten per documentar l’experiència i treure un CD-DVD del directe, juntament amb un documental sonor, en què la periodista i amiga Laura Duran acompanya el grup recuperant records dels quinze anys viscuts.
El concert és una nova fita per al grup. Davant més de dues mil persones, desfilen les seves millors composicions acompanyades en molts casos d’amics de trajectòria com Suso Saiz, Gerard Quintana i Josep Thió, els Lax’n’busto o Dani Macaco.
El disc i el DVD, mesclat en 5.1, immortalitzen aquest moment.
La gira del grup -tant la d’Oxigen com la dels 15 anys, l’una darrera l’altra- porten el grup a actuar per tot el territori durant tres anys seguits. Pel camí, viatgen al Popkomm de Berlín, així com també a Holanda, on durant una setmana poden tocar en diversos festivals. La impressió que hi deixen és boníssima.
Dia 1. Segurament és el disc més sorollós i contundent del grup. La banda se sent segura després de tres anys continuats de gira per grans escenaris. Hi ha ganes d’essència de directe. L’ambició sonora els porta a fer un disc menys digerible, però contundent, clar i fet per al moment. Dia 1 és una aposta i un sentir. No n’hi ha prou amb un canvi, cal tornar a començar. El Dia 1 ja és quelcom que ha començat, no és el dia zero, és quelcom que necessita ser acompanyat perquè pugui continuar endavant. Cal confiança i noves idees. Apareix per primera vegada el piano com a instrument que els acompanyarà en endavant. L’encarregat de fer-lo sonar és l’Oriol Farré.
El disc veu la llum l’any 2010, concretament el dia de Sant Jordi, i el 6 de maig es presenta en directe davant de mil dues-centes persones a la sala Razzmatazz. Un xou de grans magnituds presideix la nova gira. L’escenari reprodueix la portada del disc: un enorme teló que representa una mena de sol naixent amb els colors negre, blanc i vermell, i una pantalla de leds enorme, que ajuda a projectar els moments més contundents del concert. Així serà la gira que els durà fins a finals del 2011 per més de seixanta localitats. Un projecte ambiciós que fa un pas endavant, una gira de gran format que fa la volta al país.
S’acaba la gira en un concert a casa, a la sala El Sielu de Manresa, pels volts de Nadal del 2011, i el grup anuncia una aturada d’un any. Durant el 2012 Gossos abandona els concerts per donar-se espai, per trencar rutines. Després de gairebé vint anys junts es tracta de fer quelcom diferent, com per exemple parar.
El 14 de gener del 2013, Gossos reapareix. L’entrada no pot ser més bona. Gossos ha compost la cançó final del primer capítol de la segona temporada de “Polseres Vermelles”. Un autèntic fenomen al país. Per a aquest capítol tan especial Gossos escriu la cançó “Res tornarà a ser igual”, que acompanya el personatge del Lleó en el moment en què rep la notícia que no està curat, que les coses no van bé.
L’abril del 2013, altre cop per Sant Jordi, Gossos apareix amb el disc Batecs. Un disc optimista, ple de cançons en majúscules. Cançons que ens acompanyen en un moment en què gran part de la societat està unida, comença a bategar, unint-se altre cop per ser agent de canvi. Són moments en què la paraula hipoteca, desnonament, dret a decidir, justícia… sonen arreu. Batecs no només és un nou disc en la llarga trajectòria del grup, l’onzè disc d’estudi, és també una banda sonora del moment. L’aturada ha donat aire, els ha fet créixer i com a resultat del procés ens regalen setze cançons. Elèctriques, acústiques, melòdiques…recuperant de nou l’esperit de les cançons. Gossos es fan grans, però encara són molt joves. Busquen ubicar-se al lloc que els pertoca. Ja són un clàssic i com a tal ja no els calen adjectius, les cançons parlen per si mateixes.
El disc es presenta el mes de maig al Teatre Colisseum de Barcelona davant de mil quatre-centes persones. És l’inici d’una gira molt acurada, inicialment per auditoris i teatres i més endavant en festivals com Cap Roig, o les grans festes majors del país. Sis grans columnes, que fan de pantalles per a projecció o canvis de color, presideixen l’escenari. Altre cop un espectacle que combinarà els grans formats i els espais de caliu per continuar oferint un directe meticulós, a l’alçada de la pròpia exigència del grup. Gossos té clar que per poder seguir el seu camí cal fer les coses al cent per cent.
Aquell estiu el grup té l’honor de participar en el “Concert per la Llibertat” celebrat al camp nou amb 100.000 persones per reivindicar el dret a decidir dels pobles. Hi interpreten la cançó de Lluís Llach “Bressol de tots els blaus”.
I l’aventura continua i es transforma el 2015 amb un nou espectacle, un nou format: Gossos 22.
Fa 22 anys que estan junts i senten que ara és el moment de deixar entrar els seguidors al local d’assaig. Un lloc de creació, un punt de trobada. L’espai on va començar tot. On s’origina tot. La idea, l’estructura, el diàleg, la inspiració. Busquen la intimitat. Això no es pot fer en espais de gran format, es perd alguna cosa. Volen el públic a dins i no a fora. Això els permet mostrar-se tal com són. Molt més propers. On es pugui entendre el procés creatiu.
Allò que són i els distingeix, allò que els fa únics. Ni millors ni pitjors. El seu camí. El seu procés creatiu.
És un espectacle pensat especialment per a tots aquells que volen endinsar-se en l’univers Gossos i conèixer una mica més del grup. Un concert, un assaig, un escenari, un diàleg, un joc…trencant barreres. Serà una retrospectiva dels 22 anys amb la mirada dels qui ja han recorregut el camí fet. Des de l’essència acústica, reinventada i plena de nous colors. 22 llocs, 22 cançons, a les 22 per a 222 persones.
Durant el 2015 i gran part del 2016, Gossos abandona els grans formats per centrar-se en aquest univers més íntim. Senten la necessitat de passar més temps dins d’aquest espai. Serà la llavor del seu proper pas creatiu. Volen deixar entrar tothom qui ho vulgui per compartir aquest moment i, fins i tot, que aquest públic que els acompanya i els hagi acompanyat en pugui ser el protagonista. 22 poblacions o espais dins la geografia catalana que els permetin construir aquest escenari. El grup al centre! Molt important, envoltats per unes 222 persones. Molt a prop, diluint al màxim la distància. És un espectacle de petit format, senzill, íntim, on es pugui trencar fàcilment aquell vidre invisible que sovint els separa del públic.
A mitjans del 2016 es comença a gestar el que serà el seu tretzè treball: Zenit, un disc enregistrat fora del seu lloc habitual, a Can Pardaler, acompanyats i assessorats pel guitarrista, cantant i productor David Rosell.
Zenit torna a marcar una evolució del banda. Nous sons, noves harmonies, amb una intenció de renovar però mantenint l’essència de les melodies i les veus que els han caracteritzat.
El disc es presenta el mes de setembre del 2016 al Mercat de Música Viva de Vic. La gira s’estrena el 5 de novembre a la sala Barts de Barcelona i s’allarga fins a finals del 2017, passant per molts dels principals festivals del país (Canet Rock, Esperanzah, Clownia, Strenes, Emergent, etc).
El 2018 Gossos vol celebrar els vint-i-cinc anys de trajectòria i posteriorment fer una parada per pensar en el següent disc. El tret de sortida de la Gira 25 anys és el 3 de maig a l’Auditori de Barcelona. Es tracta d’un concert molt especial, amb molts convidats, del qual s’enregistrarà un disc.
Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van és un selecció de setze cançons interpretades a l’Auditori, en què les protagonistes -igual que al concert- són les cançons de Gossos de tota la seva trajectòria. Interpretades de formes molt diferents, tant cantades com recitades o actuades. Els artistes que hi apareixen són Txarango, Pere Arquillué, Sopa de Cabra, Joel Joan i Anna Sahun, Judit Neddermann, Jorge Drexler, Lax’n’busto, Ramon Mirabet, el cor infantil Geriona, Blaumut, Gots de Tuba, Big Hand, Els Amics de les Arts i Gossos.
A mitja gira, el grup decideix que la parada prevista no serà per crear un nou disc sinó que serà una parada per un temps totalment indefinit. Toca parar després de vint-i-cinc anys sense pauses.
La Gira 25 anys és curta. Són una vintena d’actuacions arreu del país que acaben el dia 1 de desembre a Manresa, al teatre Kursaal, amb dos espectacles molt especials, semblants al concert a l’Auditori. Però en aquest cas els artistes convidats són de casa, de Manresa: Manel Camp, Plouen, Chill Out, Carles Cases, McGregor’s, Els Convidats, Enric Llort, Celeste Alias, Carles Gilabert, Cromàtics, Mireia Cirera, Jos i Salva Racero, Beth, Big Hand, Roger Mas i Gossos.
El grup s’acomiada de l’escenari amb un A REVEURE!!
Al 2024
El Natxo, el Santi, l’Oriol, el Roger i el Juanjo ho tenen clar: Gossos torna als escenaris per homenatjar el seu públic a través d’una gira única. “A reviure” son 10 concerts que tornaran a crear la connexió i complicitat que sempre hi ha hagut entre els músics i els seu seguidors més fidels. Per això han preparat un repertori amb els hits de la seva carrera: cançons de sempre i per sempre.
La Gira els durà a 10 localitats on interpretaran himnes d’una generació i també els últims èxits de la banda. Es tracta d’un directe ple de picades d’ullet al públic en un concert que pretén recollir 30 anys de carrera a través de la seva discografia.
El primer directe de la Gira “A reviure” serà el 6 d’Abril al Festival Strenes de Girona. I el seguirà Vic, Barcelona, Manresa, Mallorca, Andorra, Cambrils, Cap Roig i Lleida.
Per anunciar aquesta Gira, Gossos ha aparegut per sorpresa avui a la plaça Canonge Collell de Vic en ple 35è Mercat de Música Viva, al mateix lloc on fa 30 anys van actuar al carrer per primera vegada, just a la mateixa plaça, a la mateixa cantonada on van mostrar les seves primeres cançons.
La Gira “A Reviure” no pretén donar pas a la reactivació del grup, ni es preveu una continuïtat ni un nou enregistrament. Hi ha ganes de tornar als escenaris durant uns mesos per celebrar aquests 30 anys de trajectòria musical i milers de concerts que han marcat la seva història.